L’examen universitari com a ecosistema cognitiu, emocional i social

El treball presentat en aquest Quadern documenta una experiència docent duta a terme a l’assignatura Genètica: Anàlisi genètica, del grau en Biotecnologia de la Universitat de Barcelona. La intervenció va consistir a introduir una pausa de cinc minuts al final de les dues primeres hores d’un examen final de tres hores, durant la qual els estudiants podien moure’s lliurement per l’aula i parlar entre ells sobre la prova, però sense tenir els fulls a la mà. Posteriorment, disposaven d’una hora addicional per completar individualment l’examen.

L’objectiu no era millorar les qualificacions numèriques, que es van mantenir en la mateixa tònica de cursos anteriors i posteriors, sinó transformar l’ecologia cognitiva i emocional de la prova: reduir l’ansietat i l’estrès potencialment tòxic, afavorir la regulació emocional i introduir un mecanisme de feedback i feedforward entre iguals. El treball s’emmarca en el camp de la neuroeducació, la psicologia cognitiva i les neurociències, i justifica la intervenció a partir d’evidències sobre els efectes de l’estrès en les funcions executives, la memòria de treball i la consolidació dels aprenentatges.

L’enquesta administrada posteriorment per valorar l’impacte subjectiu de la intervenció va mostrar una valoració molt positiva. La majoria dels estudiants va percebre una reducció de la tensió, una millora de les condicions emocionals per afrontar la darrera hora i un augment de la confiança. Els ítems relacionats amb l’aprenentatge van obtenir puntuacions més moderades, fet atribuïble a la dificultat de percebre guanys cognitius en situacions d’alta pressió. L’experiència confirma que fins i tot intervencions molt breus i senzilles poden enriquir significativament la dimensió formativa d’un examen universitari sense comprometre’n el rigor sumatiu.