FICHA TÉCNICA
![]()
Esta publicación está sujeta a la Licencia Internacional Pública de Atribución/Reconocimiento-NoComercial 4.0 de Creative Commons. Puede consultar las condiciones de esta licencia si accede a:
https://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/
Competència ètica en la formació de màster
Coordinación: Amèlia Tey Teijón
OPEN ACCESS
Presentación
Aquest llibre és el fruit d’una recerca, impulsada pels grups INTERMASTER i GREM de la Universitat de Barcelona, sobre la dimensió ètica en la formació de màster. L’obra analitza com es perceben a si mateixos, en aquest àmbit, els estudiants de màster, alhora que es presenta una anàlisi de la importància que atorguen a les competències ètiques i ciutadanes en la seva transició cap al món laboral, tant el professorat com l’alumnat.
Destaca la visió polièdrica i diversa de l’obra. D’una banda, perquè l’ha escrit professorat de diversos màsters (Psicopedagogia, Secundària, Infermeria i Advocacia de la Universitat de Barcelona, i el de Neurociència de la Universidad Favaloro d’Argentina). De l’altra, perquè aporta les veus d’estudiants, docents i també tutors de pràctiques externes, de manera que s’ofereix una mirada real i contextualitzada de la professió.
El valor del llibre és que no es limita a la teoria, sinó que proporciona eines tangibles per a la docència universitària. Defensa que la universitat no ha de ser un mer lloc de transmissió de coneixements teòrics i tècnics (que podrien quedar obsolets o ser replicats per la IA), sinó un espai de formació integral i humana. A tal efecte, presenta l’Escala de Competències Eticociutadanes, un instrument validat per mesurar el nivell de consciència ètica de l’alumnat. A més, inclou una proposta de rúbriques d’avaluació específiques i un recull d’activitats pràctiques ja testejades a l’aula, amb els seus objectius, metodologies i indicadors d’avaluació.
Índice
Introducció (Amelia Tey Teijón)
Capítol I. Models d’universitat: reflexions pedagògiques (Francisco Esteban Bara)
1. Primeres reflexions
2. Aspectes que s’han de reconsiderar de la formació universitària
Capítol II. La dimensió ètica de la formació a la universitat (Miquel Martínez)
1. Una concepció integral d’universitat
2. La universitat i el desenvolupament de les capacitats de la persona
3. La universitat com a espai d’aprenentatge i desenvolupament de competències ètiques
4. No es tracta d’incorporar més assignatures en deontologia o més continguts
Capítol III. Competències ètiques i construcció de la personalitat moral (Maria Rosa Buxarrais)
1. A tall d’inici
2. El model de construcció de la personalitat moral
3. Definició de competències ètiques i personalitat moral
Capítol IV. L’Escala de Competències Eticociutadanes (Maria Rosa Buxarrais, Amelia Tey y Lidia Daza)
1. Consideracions prèvies
2. Descripció de l’instrument
Capítol V. La necessitat d’avaluar la competència ètica. Proposta de rúbriques per a la formació de màster (Juan Llanes, Pilar Figuera, Elisenda Pérez y Carmen Jeréz)
1. El sentit de la proposta de rúbriques
2. Procés de co-construcció de les rúbriques
Capítol VI. Exemples pràctics
1. L’ètica com a actuació professional de l’advocat (David Vallespín Pérez y Noemí Jiménez Cardona)
2. L’ètica en la docència de la formació professional (Juan Llanes Ordóñez y Elisenda Pérez)
3. Parlem de l’ètica en l’actuació del professional de la psicopedagogia (Pilar Figuera y Amelia Tey)
4. L’ètica en la pedagogia hospitalària (M. Cruz Molina y Eva Ferraz)
Capítol VII. Paper de la universitat des de la veu dels implicats: professorat i estudiants(Laura Martínez, Silvia Batlle y Zulma Gastaldo)
1. Resultats
2. Conclusions. Implicacions pràctiques per a treballar les competències ètiques a la universitat
Referències bibliogràfiques
