FICHA TÉCNICA

EDICIÓN IMPRESA:
ISBN: 9788410791084
DOI:
Referencia: 80313-0
Fecha: juliol, 2025
Encuadernación: Rústica amb solapes
Tamaño: 15 x 21 cm
Páginas: 136

EDICIÓN IMPRESA

Presentación

Índice

Introducció
Barbiana, 1955/1967.
Tot llibre té un perquè.
Som dos amics que responen des de la seva experiència, reflexionada i compartida.

La resposta
Ara esperem una resposta.

L’escola i la pedagogia que defensem
Tota pedagogia ha de partir de la reflexió des d’un espai i un temps precisos.
La pedagogia ens porta a parlar de noms concrets, és a dir, a parlar de diversitat.
En la presencialitat, les distàncies són un important factor pedagògic.
L’aprenentatge és un propòsit ple d’incerteses…
… per això a nosaltres ens cal buscar seguretats.
Reivindiquem l’aprenentatge entre iguals, amb la idea que tots som aprenents.
La funció i la responsabilitat dels mestres és una qüestió difusa.
Tenim una pregunta important per respondre: què hem de saber dels nostres alumnes?
L’escola obligatòria no pot rebutjar a ningú. Ni, per descomptat, colpejar-lo, encara que sigui metafòricament.
De vegades ens preguntem si suspendre pot ser educatiu.
Fem nostre el lema de Barbiana: «No hi ha ningú negat per als estudis».
Una qüestió important és si l’escola pot contribuir a la igualtat.
Si l’escola és imprescindible socialment, necessita que la societat li atorgui els recursos necessaris.
Les reformes educatives han de ser simples i anar al moll de l’os.
Les lleis educatives no provoquen canvis de forma automàtica.
Els suspensos funcionen com a mecanismes de classificació i selecció.
Ser conseqüent és una actitud important en el docent: el pensar, el dir i el fer han de tenir coherència.
L’escola està plena de mecanismes que provoquen la selecció de l’alumnat.
La conversa és un instrument d’avaluació molt més útil que la simple qualificació.
L’escola «a temps ple» l’anomenem 360.
Als desvagats, desmotivats, absentistes i passotes, basta donar-los una finalitat.
Quin significat té donar-los una finalitat?
L’escola ha d’acollir tothom sense cap mena de trava.
I les noies, on són? Ara, estan a l’escola amb tots els drets?
La diversitat i la inclusivitat són dues cares de la mateixa moneda.
Posar etiquetes pot ser un mecanisme subtil de diferenciació i exclusió.
A l’escola, els drets fonamentals que cal preservar són els de la infància.
Cal buscar la finalitat en allò que ha de ser comú a tots i, a la vegada, cadascú ha de trobar el seu destí.
Tots els projectes poden millorar. Aquesta és la base de la renovació.
Més enllà de la innovació, defensem la renovació pedagògica.
Tothom educa i tothom s’educa. Aprenem dels altres i amb els altres.
Els canvis importants incideixen en la mirada ètica que tenim sobre l’educació, no són només canvis metodològics.
Aprendre és la finalitat primera de l’escola i compartida per tothom.
L’escola és ensenyar i aprendre en múltiples dimensions.
Ensenyar i aprendre són processos inseparables i interrelacionats.
Hi ha subtilitats i intangibles que tenen una gran influència educativa.
Les mirades són molt importants a l’escola: la mirada dels altres i la mirada cap als altres.
A l’escola, tenim diferents maneres de mirar.
La clau de les millores de l’escola són els mestres, però el paper de les famílies és important.
Els mestres han de ser els principals lectors de la Carta.
En la nostra professió és essencial la formació, tant la inicial com la permanent.
No és bo que els mestres treballin de forma individual.
Hi ha un model de docent que té com a característiques essencials l’amor i la passió per la feina.
La figura de Milani és una figura singular.
Els canvis socials i econòmics poden relativitzar la importància del sistema educatiu.
Més que insistir que l’escola és important, el que cal és trobar-hi sentit, ara i aquí.
Ressaltem dos aspectes de l’educació: la necessària implicació de la comunitat i la imprevisibilitat dels resultats.
Hem de tenir seguretats en les nostres pràctiques quotidianes.
Malgrat les limitacions, val la pena impulsar una experiència singular i aïllada.
Però cada vegada és més important fer propostes col·lectives.
Quin camí hem anat fent fins avui?
L’escola demana responsabilitats, esforç i implicació. Exigeix, però s’autoexigeix a la vegada.
L’educació ha de tenir respostes per a tot l’alumnat.

Epíleg esperançat
Hem après alguna cosa important?
A qui volem interpel·lar amb el nostre text?
Ara, també esperem una resposta.

Referències
Edicions de Carta a una mestra
Referències audiovisuals consultables a la xarxa
Llibres
Articles
Altres referències a la xarxa
Pel·lícules i sèries