Revista Drets: DS – La Revista d’El Diari de la Sanitat. Núm. 16

Editorial: La vida digna

Titulem a portada: ‘L’assistència primària, el combat per la vida digna’. Tenim tantes lluites com drets essencials a conquerir i defensar. Però una de les més vitals, transcendents, és la que lliurem per salvar l’assistència primària. Ens hi va la vida. Ens hi va saber que hi ha qui vetlla per la nostra salut, que ens atén en els moments de la vida de més fragilitat, sense cap barrera, sense cap distinció. Per això és tan important reivindicar la tasca de la sanitat més propera, la primera pedra del dret universal a la salut. A ser escoltats, atesos, i rebre els tractaments i les cures que necessitem.

Per nosaltres un país que lluita per la vida digna són els sanitaris i sanitàries que reivindiquen més temps per poder atendre els seus pacients. Les mestres i els mestres que lluiten per una escola inclusiva. Els bombers que demanen un material millor per ser més eficients. Els professors associats que mantenen la Universitat amb sous de pobresa. Els científics que posen per davant la recerca als seus projectes vitals. És, també, Open Arms, salvant vides a la Mediterrània i la nostra dignitat davant la insuportable tragèdia dels refugiats i immigrants.

El combat per la vida digna el lliuren també la gent que vol servir els altres, fent bé la seva feina. La gent que sent empatia, respecte i responsabilitat envers el conjunt de la societat. I es mulla. Per fer realitat els somnis col·lectius, per utòpics que semblin. Amb lleis justes que ens permetin fer compatible les nostres aspiracions amb les dels altres. Que facin possible garantir la igualtat d’oportunitats. Sense privilegis. Sense deixar ningú enrere. Defensant cada dia els drets fonamentals: salut, educació, feina, habitatge, igualtat entre homes i dones, seguretat, un medi ambient sostenible… Drets que permetin portar una vida digna i tenir confiança en el futur dels nostres fills.

I aquí, en primera línia esteu vosaltres. Els i les professionals de l’assistència primària. L’any 2012 vàreu ser els primers a plantar cara a les retallades salvatges que va emprendre el Govern de la Generalitat arran de la Gran Depressió del 2008. La imatge de centenars de bates blanques tallant la Ronda Litoral el 20 d’abril del 2010 va causar un gran impacte, preludi de dos dies de vaga a finals del 2011. I d’un vídeo gravat pel Dr. Miquel Vilardell, president del Col·legi de Metges i de la Comissió sobre la reforma de la sanitat que havia creat el President Artur Mas. Amb les retallades, va dir, “no podrem complir el nostre deure de curar i cuidar els ciutadans”.

Però les retallades van seguir, i el novembre del 2018 va esclatar una nova protesta de la comunitat sanitària, aquesta vegada totalment centrada a l’Assistència Primària. L’èxit de la vaga va ser absolut. De nou, els sanitaris teníeu l’atreviment d’anar a contracorrent. No demanàveu diners, sinó temps per atendre els pacients i més recursos per frenar les llistes d’espera.

En aquella ocasió vau haver de sentir com un dels portaveus dels partits al Govern declarava que “les llistes d’espera no són essencials. De vegades ens distraiem amb qüestions que no són les essencials”. Hi havia, deien, ‘causes superiors’. I en aquestes, esclata la pandèmia i totes aquelles paraules buides sobre suposades prioritats se les emporta el vent. Com mai, els sanitaris vàreu estar en primera línia en el combat per la vida, posant en risc la vostra. La Covid-19 representa una extraordinària capacitat de resiliència, però ens deixa convalescents. I la societat en general, i el sistema sanitari, en particular, encara ens n’estem recuperant.

El combat per la vida digna segueix. No s’acaba mai. I aquí esteu vosaltres. Amb la vostra professionalitat, amb el vostre compromís i entrega. Per tot això, gràcies infinites.