Jo no sóc d’aquí

Joseba Sarrionandia va escriure Ni ez naiz hemengoa (Jo no sóc d’aquí)quan era privat de llibertat a la presó d’Herrera de la Mancha l’any 1984. Jo no sóc d’aquí no és un diari de presó, tot i que està escrit a la presó i son texts correlatius seguint l’ordre d’un calendari. El dia de San Fermín de 1985 es va escapar de la presó amagat dins d’un altaveu. Des d’aleshores, viu i escriu des de la clandestinitat.
Trenta anys després d’haver estat escrit el text veu la llum en català en una excel·lent traducció feta per la Maria Colera Intxausti i l’Ainara Munt Ojanguren. I el text veu la llum en català per la col·laboració, de nou, entre Pamiela Argilaetxea i Pol·len edicions, que ja havíem traduït al català Moroak gara behelaino artean? (Som commoros dins la boira?) ara fa poc més de dos anys.
Mentre acabàvem la composició d’aquest llibre, s’anunciaven dues conferències de Joseba Sarrionandia a la Universitat de Mondragón. Hagués estat la seva primera aparició pública des de l’exili que inicià l’any 1985. Finalment no podrà ser.
Tanmateix, per a quan Sarrionandia acabi passejant, escrivint i parlant lliurament per la seva terra, convé que el públic de parla catalana s’hagi acostat a les obres d’un ferm candidat a premi Nobel de Literatura.

Joseba Sarrionandia