Varios Autores

Biografía

Publicaciones

Educació Feminista

Educació Feminista

Educació feminista és una obra col·lectiva on es tracten, des d’una perspectiva feminista, de pensament crític i de compromís ètic, eixos fonamentals capaços de donar resposta a alguns dels reptes més importants que afronten actualment els centres educatius.
Com treballem l’educació sexual a cada període del desenvolupament? Quin ús, inclusiu o excloent, fem de la llengua? Des d’on treballem les ciències naturals i les ciències socials? Què diuen les famílies? Des d’on parlem? Quin és el nostre lloc d’enunciació? D’on venim i cap on anem, educativament parlant? El llibre aporta referències des de la mirada de mestres i professores, i també de mares, on s’entreteixeixen teoria i pràctica, des d’un altre imaginari simbòlic.
L’obra reuneix els sabers de moltes professionals que han dedicat i dediquen la seva vida a posar en pràctica una altra educació, amb propostes que trenquen amb un sistema canònic rígid i perpetuador de desigualtats. Les seves pàgines respiren crítica, possibilitat i desig amb la mirada posada en un món millor que és, ni més ni menys, el somni feminista.

leer más
Emergència

Emergència

Emergència’ és el vuitè Dossier CRÍTIC, una revista de 140 pàgines que analitza la situació de crisi ecològica que viu el món i com podem combatre-la des de la nostra vida quotidiana. No només s’explica la magnitud de la tragèdia que ens cau al damunt, sinó que també s’ofereixen propostes i camins, que ja fa anys que plantegen els experts o els moviments socials, per intentar revertir-la. Dirigida per Manel Riu i Sergi Picazo, compta amb el suport econòmic i l’assessorament de continguts especial de l’Observatori DESC. Els principals protagonistes de la revista ‘Emergència’ són Jorge Riechmann, Raquel Rosnik i Joan Martínez Alier, entrevistats a fons. Pel que fa a les opinions, s’hi inclouen les d’Alfons Pérez, Irene Escorihuela, Joaquim Sempere, Salvador Rueda, Gemma Carbó, Joan Buades, Vanesa Freixa, Joan Herrera i Anna Pérez Català. Els autors dels principals reportatges informatius són Sergi Picazo, Laura Aznar, Manel Riu, Laia Soldevila i Rafa Burgos. També s’hi pot llegir un estudi, titulat ‘El trencaclosques de la transició energètica’, elaborat per Clàudia Custòdio i Irene Escorihuela, de l’Observatori DESC

leer más
El porc del demà

El porc del demà

Al certamen El Porc del Demà hem convidat la ciutadania a jugar al joc dels futuribles. Com seran les granges en un futur? Als judicis, la gent jurarà dir la veritat sobre d’un bull negre? Quants escons obtindria un partit format per garrins? El llibre que tens a les urpes agrupa els finalistes i guanyadors d’El Porc del Demà, un concurs literari de relats sobre la catàstrofe de la indústria porcina organitzat pel Grup de Defensa del Ter (GDT), Justícia Alimentària, Càrnies en Lluita, Setembre i Pol·len Edicions. Són: Oscar Arenas Larios; Núria Barnolas; Sabina Batlle Baró, Xavier Bayle; Igor Cano; Miquel Casadevall; Maria Donlo Sarasua; Javier García Lapiedra; Javier Martínez Aznar; Gil Pratsobrerroca Ferrer i Maria Sevilla Paris.

La idea de teixir un concurs per fer aflorar, en clau distòpica,el sistema intensiu de la indústria càrnia parteix d’una problemàtica global, i d’una necessitat de repensar el sistema alimentari. A Osona són pioners en el desastre del porc, però ràpidament es va estendre. Primer per Catalunya, on ara mateixel 41 % de les masses d’aigua subterrànies estan contaminadesper nitrats, i després, per tota la península. El sector porcí és la quarta indústria de l’Estat espanyol, s’hi engreixen i sacrifiquen més de 50 milions de porcs l’any. Tot i que els espanyols consumeixen 4 vegades més de la quantitat de carn querecomana l’Organització Mundial de la Salut, més del 50 %de la carn porcina produïda aquí es dedica a l’exportació.

Amb pròleg de l’activista i escriptor Gustavo Duch i epíleg del dramaturg i actor Toni Gomila.

leer más
El menjar no es llença

El menjar no es llença

El menjar no es llença. El relat de les criatures sobre l’aprofitament alimentari. Totes hem crescut amb l’imperatiu “El menjar no es llença!”, però quantes de nosaltres hem fet una reflexió conscient sobre les causes i conseqüències d’aquest fenomen? Tot i viure en un context d’emergència climàtica, el malbaratament alimentari
segueix sent un terreny força desconegut, que té unes conseqüències que van molt més enllà de les tones d’aliments descartades. Les autores dels vint-i-vuit contes que tens a les mans ja hi han reflexionat a través dels seus textos i il·lustracions.

Els contes d’aquest recull són una selecció de les 168 propostes presentades en la categoria infantil de la 5a edició del Premi #elmenjarnoesllença, una iniciativa que organitza anualment la Fundació Espigoladors, implicant a infants, joves, escoles, mestres i famílies a ser part de la solució. Una iniciativa de la Fundació Espigoladors amb el suport de d’Agència de Residus de Catalunya de la Generalitat, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament del Prat de Llobregat i la Diputació de Barcelona.

leer más
Terra de ningú Volum II

Terra de ningú Volum II

Terra de ningú II. Perspectives feministes sobre la repressió s’emmarca dins del projecte iniciat amb Terra de ningú. Perspectives feministes sobre la independència, que es va publicar a finals del 2017, en un context de repressió per part de l’Estat marcat sobretot per l’1 d’Octubre i la celebració del referèndum d’autodeterminació a Catalunya. Aquest segon volum de Terra de ningú parteix d’aquella tardor i és, d’una banda, una reacció a la situació política i social del nostre país, i de l’altra, busca ser una oportunitat per reflexionar més pausadament sobre com abordar els temes repressius en el context actual des d’una aproximació feminista que ha estat pràcticament absent en el debat públic.

Terra de ningú II Perspectives feministes sobre la repressió inclou articles que ens donen eines rellevants per pensar la repressió en l’àmbit històric i actual, situat a casa nostra però també en relació amb altres territoris de l’Estat, de manera que ens permeten reflectir les diferents cares d’aquesta repressió i com està afectant les dones i els feminismes. Amb l’objectiu, en darrer terme, de contribuir a visibilitzar la repressió sobre les dones i d’aprendre les estratègies per fer-hi front.

Amb textos de: Carina Navarro, Carme Porta, Clara Camps Calvet, Dolors Bassa, Elisabet Almeda Samaranch, Gatamaula, Hora Bruixa, Laia Serra, Lucía Veciño, Marta Roqueta-Fernàndez, Montse Bassa, Mireia Boya, Núria Vergés Bosch, Pastora Filigrana García,Tamara Carrasco, Tània Verge, Zuriñe Rodríguez Lara.

leer más
Mirades a la Violència Obstètrica

Mirades a la Violència Obstètrica

Mirades a la Violència Obstètrica

Un compendio de artículos coeditado con la asociación Dona Llum, en el que diversas autoras reflexionan sobre la Violencia Obstétrica desde distintos campos de saberes y proximidades. El libro ha mantenido la lengua original en el que fueron escritos los artículos por lo que encontraréis artículos en castellano y en catalán.

Dona Llum trabaja por una atención digna y respetuosa durante el proceso de embarazo, parto y postparto.

“Mientras que la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia (SEGO) niega —bajo el nombre de la evidencia y la ciencia— la existencia de prácticas violentas en el proceso de embarazo, parto y crianza, un grupo de mujeres ha reunido sus pensamientos, reflexiones y relatos en un libro sobre Violencia Obstétrica. Ellas narran los miedos, las agresiones, los abusos, los terrores, los riesgos, las contaminaciones y las desigualdades. Relatan, también, la posibilidad de transformación, del valor del asociacionismo y de la educación (…)” (extracto del prólogo de Serena Brigidi)

leer más
VII CIDUI Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació 2012

VII CIDUI Congrés Internacional de Docència Universitària i Innovació 2012

La visió de la universitat com una institució socialment responsable obre encara grans dubtes i debats en els quals es fa palesa l’existencia de cultures institucionals no sempre coincidents. Entenem que la reflexió i el debat sobre el compromís de la universitat, com a institució de la societat, en l’actual marc de la informació i del coneixement, té una importància cabdal tant a curt termini com en l’horitzó dibuixat en l’estrategia “Europa 2020” de la Unió Europea.

leer más
El món ens mira

El món ens mira

Des d’Emilio Botín fins a Standard & Poor’s alertaven que les amenaces democratitzadores contra el règim eren dues: el procés català i un possible tomb polític a l’Estat. Visibilitzats (i sap greu) la incapacitat, l’abast i les limitacions de la segona (a qui tant s’ha combatut des del mateix Estat), només queda l’esquerda catalana com a marc operatiu i com a opció de ruptura democràtica que superi els cadenats del 78. Ningú va dir que fos fàcil, però més difícil i refotut serà quedar-nos igual i al mateix lloc. Memòria i esperança, ahir com avui, cal obrir per baix i a la perifèria el que pretenen tornar a tancar per dalt i al centre. Qui vulgui fer-ho trobarà estris; qui no, excuses.

El món ens mira. Veus desobedients sobre l’autodeterminació i emancipació de Catalunya és un recull de 35 articles de diferents activistes internacionals i nacionals sobre l’autodeterminació de Catalunya.

leer más
Ciutats

Ciutats

Ciutats és el cinquè Dossier CRÍTIC. Una revista de 148 pàgines que analitza els problemes i els reptes de les ciutats del futur. Coordinada per Sergi Picazo, periodista de Crític, permet aprofundir, a través de reportatges, entrevistes i articles d’opinió, en els nous fenòmens urbans, com ara els problemes relacionats amb l’habitatge, el medi ambient, la desigualtat econòmica o l’accés a la tecnologia.

leer más
Apropiaciones de la ciudad

Apropiaciones de la ciudad

¿Te has preguntado cómo, por quién y para quién están diseñadas las ciudades, para qué tipo de personas, cuerpos y necesidades? En ese sentido, ¿alguna vez has pensado si las ciudades son vividas de igual manera por hombres y mujeres? Y si los gobiernos proclaman políticas urbanas por la igualdad de género bajo el discurso del “derecho a la ciudad”, ¿eso garantiza su efectivo cumplimiento?

Apropiaciones de la ciudad ofrece mirada(s) con criterio(s) e intención(es), presentando varios casos de estudio que analizan cómo las mujeres se enfrentan a la configuración espacial del poder, la cual impacta de manera particular su experiencia en y de la ciudad. Para ello, retomamos el debate del “derecho a la ciudad”, término acuñado por Henri Lefebvre, reivindicando su sentido como “práctica espacial”, es decir, apelando a la dimensión percibida que se ve reflejada en los usos del espacio que las mujeres articulan desde su cotidianeidad. La inclusión de este concepto en las agendas públicas ha obviado el rol instrumental de la urbanización en la mercantilización del espacio, dando cuenta de los recortes de su significado en un contexto marcado por la anulación de su dimensión anticapitalista.

La desigualdad de género, traducida en varias formas de violencia hacia las mujeres, se territorializa en enclaves concretos, pero afecta de manera generalizada los ambientes en donde se desarrolla la vida urbana: el hogar, la calle, el barrio, la escuela y el espacio público. Una aproximación a las prácticas espaciales de éstas, implica aquí retomar el valor de uso como punto de partida idóneo para desmontar la reducción de la ciudad al ámbito del control y la mercancía. Y para exigir que la ciudad sea también concebida a partir de sus apropiaciones.

leer más

Pin It on Pinterest