Àngel Calafell i Pijoan neix el 1909 i mor el 1988 sense haver completat la seva autobiografia. L’herència del seus manuscrits reflecteix la seva implicació vital en pro de la lluita pels drets de les persones sordes en èpoques polítiques difícils (República, Guerra Civil, Dictadura, Postguerra, Democràcia). Malgrat el seu fort caràcter inconformista, amb una clara ideologia catalanista i federalista, es converteix en l’entranyable avi català, per la seva llarga barba i el seu aspecte d’apòstol i profeta; i en la resta d’Espanya se’l coneix pel seu seny català.
Per a les persones sordes, la figura de l’Àngel Calafell és un referent, ja que els dóna el protagonisme fundant diferents associacions, assentant les bases de l’actual FESOCA i CNSE i convertint la seva pròpia casa del Barri Gòtic de Barcelona en el «Setè Cel».
